El neutru de materia
Tras ver los verbos infinitivos, hoy hablaremos de neutro de materia.
Tres veer los verbos n’infinitivu, hui parlaremos atentu del neutru de materia. Esti es un rasgu garamatical del cántabru que resulta llamativu vistu dendi’l castellanu, peru que tien una lógica propia que lo desplica.
El neutru de materia u tercer númeru vien del latín, lengua que tien tres géneros. Cumu herencia del latín, alcontramos que desistin daqui palabras que son consideraas neutras ena su concordancia colos ajitivos y artículos. Es por ello que, cuandu llevan un ajitivu detrás, puedin tener treminacionis en -u al igual que los sustantivos masculinos onqui nu lo sean. Vistu dendi'l castellanu puedi parecer que nu hai concordancia de géneru peru, en realidá, se debi al fenómenu que hemos desplicáu.
Veamoslo con un cuadru acomparando sustantivos masculinos, fimininos y neutros.
Masculinu | Fimininu | Neutru | |
Sustantivu | Gatu | Camisa | Lechi |
Singular | Gatu negru | Camisa rota | Lechi frescu |
Plural | Gatos negros | Camisas rotas | - |
D'otra manu, el neutru de materia tamién se puei veer enos artículos. Si "lu" se diz pal masculinu singular, y "la" pal fimininu, alcontramos que "lo" se diz pal neutru.
Masculinu | Fimininu | Neutru | |
Sustantivu | Gatu | Camisa | Lechi |
Singular | Lu vi | La cugí | Lo bibi |
Plural | Los vi | Las cugí | - |
Peru, ¿cúmu sabemos si un sustantivu es neutru? Los sustantivos neutros son incontablis; es dicir, nu podemos singularizalos y dicir "dos arenas" u "cincu letricidáis" (sacáu que parlemos nun sintíu figuráu). Polo regular estos sustantivos incontablis suelin ser "matirialis". Un trucu pa veer si un sustantivu es neutru es poner primeru la frasi "angu de + sustativu".
Articulu que antecedi | Ajitivu | Articulu postirior |
La lechi | frescu | Lo bebemos |
L'augua | claru | Lo alcontramos ena juenti |
L'Arena | finu | Lo usamos pa la obra |
El cementru | secu | Podemos pisalo |
A la genti | tochu | Hau que ignorarlo |
La letricidá | estáticu |
Lo descubrierin nel siglu XIX |
Hai sustantivos que puein nombrar tantu una cantidá encontabli cumu una cantidá contabli. L’empléu de cuantificaoris u determinantis nel singular mos diz el carater contabli:
Merqué un churizu. Lu merqué.
Hai que echali churizu a las lentejas. Hai qu'echalo a las lentejas.
Nel primer casu es contabli. Es unu, peru pudrían ser dos u más, y por eso tien l'artículu "lu". Nel sigundu, lo tratamos cumu un ingredienti: "angu de churizu", polo qu'es neutru y el artículu es "lo".
Por últimu hai que señalar que, si l'adjitivu antecedi al sustantivu, el fenómenu del neutru nu se reflejará nel ajitivu. Pinto'l casu: La fina arena, peru enjamás se diría angu cumu la finu arena. Onqui nu hai que ulvidar que la palabra sigui siendo neutra, polo que diríamos por un casu La fina arena lo cugierin de la playa.